Software Social

El software social és un conjunt d'eines de comunicació i comunitats virtuals a la xarxa.

Actualment tot aquest món per a crear relacions o amistats a travès d'internet està creixent molt, ja que cada vegada més hi ha mes gent interessada amb aquest tipus de comunitats. Uns exemples serien: Meetic, IRC, Wikis, Fotolog, Hi5... Si ens parem a pensar perquè cada vegada té més èxit fer amistats via internet, podem veure que cada vegada més la gent és vol anar aïllant dins el seu món, es a dir, agafar internet i començar a xatejar amb gent per exemple de Madrid. Jo personalment no soc del parer de fer aquest tipus d'amistats via xats o comunitats virtuals, ja que penso que no és una relació de veritat; Com pots saber que l'altre persona estar dient la veritat? Personalment crec que les amistats han d'anar creixent mica en mica i segurament d'una forma més tradicional, com el quedar el dia a dia o si més no de tant en tant.

Llavors també tenim la segona fase, la de la primera cita cara a cara, on moltes vegades no acaba de funionar, però si funcionava via Xat perquè no funicona amb el cara a cara? Segurament perquè alguna de les dues persones s'arrapanteix en veure-la en persona. Per tan penso que relacions via comunitats virtuals no acaben de ser del tot verdaderes, tot i que sempre hi ha alguna que si pot arribar a funcionar.

Tot i que he de dir que anys enrere quan hi va haver tot el Boom del xats, reconec que m'hi vaig arribar a passar hores i hores, però mai vaig arribar a fer un amic de veritat, i ara encara queden per al meu messenger algunes d'aquestes "amistats" que vaig fer anys enrere. Ja que les meves verdaderes amistats les he fet al dia a dia i són aquelles que he anat fent des de que era petita, amb el cara a cara.

Realitat Augmentada

La Realitat Augmentada sorgeix del fracàs de la Realitat Virtual, ja que aquesta era molt cara, una desvinculació del món real, i una resposta immediata per part de la persona. En canvi la Realitat Augmentada combina les imatges amb el món real, i també té una serie de gràfics o imatges a temps real de la persona. Per altra banda un altre aspecte que fa que pugui funcionar la realitat augmentada és que l'usuari no es submergeix sinó que és un element gràfic.

La realitat augmentada (com podem veure a la foto) s'utilitza mitjantçant unes ulleres ortopèdiques en el qual a part de veure el món real podem veure la realitat augmentada, per això i tal com ens van dir en l'exposició, un exemple molt clar és el dels pilots dels avions militars que ja no tenen que distreure's per poder-hi veure i pilotar, sinó que amb la realitat augmentada hi veuen d'una sola tirada, sense haver de fer el moviment amb el cap.

A part d'aquest camp també s'utlitza en l'àmbit comercial, la medicina, pedagògic, urbanística... (tal i com veiem en la fotografia, el senyor està observant una ciutat amb realitat augmentada).

Per altra banda tornem al tema de debat Ho podem considerar art? A mi no m'agrada massa barrejar la nova tecnologia com pot ser la Realitat Augmentada amb l'art, ja que considero que són termes diferents, tot i que en aquest cas és podria considerar art per al fet de veure una obra d'art a travès de la realitat augmentada.

E-Poetry

Fins en aquesta exposició no sabia que era la e-poesia, i em va sorpendre; vaig veure que hi han d'altres formes de fer poesia a part de la que tothom ja coneix. Entenc per tant la e-poesia com la forma de fer poesia mitjantçant internet, és una poesia no lineal, es a dir, el lector pot triar per on començar a llegir la poesia, també té una forma molt més visual i es generada per ordinador.

Penso que és una altre forma de fer poesia molt més actual, però fins a quin punt pot arribar a considerar-se poedia si és creada per ordinador? Ja s'han format llocs on podem trobar la e-poesia com el Wikipoems.

Robòtica com a art

Començaré amb una pregunta: Podem Considerar la robòtica com a art? Personalment penso que no, jo sóc més de la opinió que la robòtica va sorgint gràcies a l'evolució de l'home i a l'invent que tenim de crear les noves tecnologies. Considerem una rentadora com a art? Molts de nosaltres respondriem que no, ja que és fruit de l'evolució que ha sorgit la rentadora, doncs aquest crec que és un motiu per no considerar-ho com a art, si nó com un avenç tecnològic. Tot i que cada vegada més la tecnologia va tirant cap a una forma de disseny, segurament per vendre més, però no per a considerarr-se com a art.

Cada vegada més l'home va introduïnt les màquines dins de la seva vida (vegeu la foto). Un dels exemples on la robòtica a tingut més importància és gràcies als marcapassos i a les pròtesis tal i com van dir a l'exposició; a part d'aquests dos exemples importàntissims per a nosaltres també tenim els GPS, els electrodomèstics, la teleassistència...

Cal dir que aquests resum està basat en la meva opinió i per tant i segurament molta gent estarà en contra d'aquesta opinió, però per això és una opiniò.

Instal·lacions Interactives

Les Instal·lacions interactives cada dia tenen més efecte entre nosaltres. És la relació entre persones i màquines mitjançant una interfaç; un dels exemples més clars que tenim avui en dia per entendre aquest concepte és la consola Wii de Nintendo, ja que el jugador mitjançant els moviments de la seva mà participa en el joc, està dins de la consola. Per tant cada persona tindrà la seva pròpia visió i la seva pròpia interacció amb la màquina, i això fa per tant que el joc en qüestiò sigui més personal.

Però cada vegada més aquesta paraula està més integrada en el món de la públicitat, en el cinema, en l'entreteniment i en l'educació. En el món de la públicitat cada vegada més és pot anar veient ja que va donant més joc entre nosaltres i fa que també poguem participar, es a dir, utilitza a l'espectador per poder participar en l'anunci i així aconseguir una publicitat molt més directe.

Aquí us deixo un anunci de Nike, Run On Air, que es va fer a la botiga Nike de Barcelona, on podem veure que les persones formen part de la publicitat.

http://es.youtube.com/watch?v=TVM5pLcmldI

La Telepresència

La telepresència és un tema que em resulta prou interessant, és curiòs poder veure com van avançant les noves tecnologies i que cada vegada és poden aconseguir coses més útils com la telepresència. El significat de telepresència és el contacte amb temps real amb una persona, objecte, animal, planta... que no està present en aquells moments. Tot i així hem d'anar en compte i no confudir-ho amb realitat virtual.

Un dels exemples més curiosos que van explicar a l'exposició és el telejardí, consisteix a cuidar el teu mini jardí a travès d'internet, tu pogrames el robot i ell mateix et va cuidant el jardinet. Em sembla bastant útil, tot i així suposu que actualment no pot estar a l'abast de tothom ja que com a tota tecnologia sempre està a l'alcanç dels més rics.

Un altre exemple força interessant és com l'empresa Cisco (a la foto) ja utilitza la telepresència per a les reunions que és fan en d'altre països, així la persona en qüestió pot estar en la reunió sense realment estar-hi present de cos.

Penso que cada vegada més estem avançant d'una forma molt més ràpida fins al punt que pot ser esgarrifosa tot el que vagi succeïnt amb les noves tendències; però encara que anem avançant a passos gegants, arribarà a un punt que ens haurem de preguntar si tanta tecnologia ens fa el bé o el mal, ja que també cada vegada més signfica més aïllació per a l'èsser humà.

NetArt

El NetArt podem dir que ha sorgit gràcies a internet i a les noves tecnologies. Amb el Net Art l'artista passa a dir-se productor, ell és qui ferà les seves obres d'art i seran exposades a la xarxa. Per tan podem dir que amb el NetArt no necessitem passar per cap museu, es a dir, només cal obrir l'ordinador i anar a parar amb l'obra d'art, que ahurà creat el productor. Tampoc necessitarà de diners, ja que serà el propi producotr que penji les obres.

Personalment no penso que el NetArt pugui arribar a ser tan màgic com les obres d'art que puguem trobar en qualsevol museu. En el NetArt tothon pot veure-ho amb el simple fet d'obrir l'ordinador (també té més accessibilitat a l'artista per a donar-se a conèixer), però el museu té aquella esència màgica on només sempre els millors podràn aparèixer allà.

Tot i així està clar que l'accessibilitat de públic serà molt major en internet, que no en un museu, ja que no hauràs de pagar ni traslladar-te, les obres d'art podràn estar a casa teva, a la pantalla de l'ordinador.

El BioArt

El BioArt és un terme que va donar Eduard Kac, amb aquest terme ens vol dir que podem borrar la línia entr ciència i art. Eduard Kac el què fa és pintar a les plantes i animals introduint-lis una mol.lècula de medusa i això produeix que a la foscor és pugui veure fluorescent, l'animal o planta en qüestió. El seu projecte més famòs i que s'ha donat més a conèixer és l'experiment amb el conill anomenat Alba.

Personalment em sembla una brutalitat que és facin aquest tipus d'experiments amb animals i plantes, ja que no tenen el dret de decidir si són obejctes de prova o no. Un artista cibernètic, també va experimentar amb ell mateix posant-se una orella al braç, o penjant-se des de la seva pell. Tant una cosa com l'altre no la puc considerar art, a partir d'aquí faig la pregunta típica, "Què és art?" Pintar els animals de forma fluorescent o injectar-se orelles al braç? Tant una cosa com l'altre no ho puc considerar art. Encara menys penso que pot ser art pintar o experimentar amb qualsevol animal i planta, ja que no tenen el dret d'oposar-se.

Per tant com a conclusió considero el BioArt una forma molt bèstia d'art, fins a quin límit pot arribar l'art?

Conferència "Yahoo! Research Overview"

Una de les altres conferències que vem assistir va ser la de Georgina Ramirez, membre del grup de Yahoo Research. Ens va parlar de la seva empresa i ens va dir que Yahoo ! ja era molt més que un sol buscador ja que dins de yahoo ! podem trobar el mesenger, el flickr, correu, empreses, notícies, música, esports, entre d'altres coses.

Georgina ens va dir que Yahoo ! haiva rebut algunes crítiques per la forma en que estava la seva pàgina, es a dir, que hi havia molta informació, i que era difícil de poder localitzar el que tú volies buscar. Jo estic d'acord amb aquesta crítica, ja que quan entro en aquella pàgina trobo que hi ha massa informació junta i per tant vaig a un altre buscador, al contrari, Georgina va defensar la seva pàgina que estava molt ben creada i que el disseny no era el més important.

Georgina ens va dir que actualment Yahoo ! està en unes 24 llengues i amb uns 20 països. Penso doncs que Yahoo ! encara anirà creixent molt més i encara s'anirà obrint a molts més altres països.

Conferència "Emprenadors que han sortit al món"

La conferència "emprenadors que han sortit al món" d'Alex González Barros (president d'Intercom), va ser la primera que vam assistir de la e-week 2007. Va ser una conferència bona, ja que ens va explicar com joves que tenien ganes de fer projectes han tirat endevant, i s'han pogut ensortir ells sols. Això si sempre ens va posar exemples de la seva empresa, i com aquests joves havien arribat a crear empreses com infojobs o softònic.

Penso que Alex González ens volia motivar i ens volia fer entendre que creiguessim ens els nostres projectes si eren bons, i ens va posar l'exemple d'aquestes persones, però no crec que tothom que tingui un bon projecte pugui tirar endevant i més en els temps que estem actualment; estic d'acord que sense un bon projecte no vas enlloc, però també influeixen altres factors.

Va ser una conferècnia enrequidora, ja que ens va donar ànims per tirar endevant, però en algunes ocasions semblava que fes una gran públicitat de la seva empresa i dels grans talents que tenien en ella.

Software art

El software art és una forma d'art en que l'artista utilitza una serie de codis. El software art és una forma d'art que fins ara no la tenia coneguda. M'ha semblat bastant interessant ja que en l'exposició ens van dir que fins i tot els virus i les cokies que ens entren a l'ordinador, també és poden entendre com art, i ens van posar un exemple que hem va sorpendre bastant, ja que fins ara molta gent (i jo m'incloc) no teniem considerat com a art els cookies de l'ordinador. Per tant puc entendre que qualsevol persona amb un míni de coneixaments d'ordinador, pot crear un software art, això si es requereix com a eina bàsica l'ordinador. Però sempre ens podem preguntar, això de debò és art? Ja que quan veus el virus disn l'ordinador ho consideres tot menys art, vista l'exposició ho vaig poder entendre i em va semblar una altre forma de vereu-ho.

Aquests codis és poden anar modicant ja que és tracta d'un codi obert.
Tenen unes formes d'expresió que són infinites i amb un limits legals poc clars.

Amb la pàgina web que ens van donar http://www.text-image.com/convert, jo també he volgut crear el meu software art, però donant-li el color i la forma de Matrix.

Game Art

El game art ja no només el podem considerar una forma de videojoc, sinó que a darrere de qualsevol videojoc hi ha uns artistes que fan que tots els moviments i accions siguin possibles. En l'exposició del game art ens diuen que l'objectiu principal és poder crear amb humor i hironia el joc.

La caracteristica prinicpal del game art és la machinima que tracta de donar una personalitat al videojoc, tu tries els personatges, les textures, l'acció que vol que faci aquests personatge, jo crec que un clar exemple de la machinima seria els Sims.

Tot i així el que em va semblar la part més interessant de l'exposició és que molts games arts s'utilitza per a fer propaganda política, cosa que no estic del tot d'acord, perquè penso que un nen que estigui utilitzant un videojoc no se'l pot influenciar sense que ell es doni compte. També remarcar en el que van dir a l'exposició que molts dels videojocs tenen un product placement.

La postfotofrafia

La postfotgrafia sorgeix a partir de les noves tecnologies, i és ara quan ens fem la pregunta: "Ha mort la fotografia?" Doncs jo crec que no. Podem dir que la fotografia ha evolucionat gràcies als nous mitjans, i que també ha sigut influenciada per les noves tecnologies. Moltes de les persones poden retocar la foto que s'ha fet inicialment, ja sigui posant-se mes quapa o borrar decorat perquè quedi més bé la foto. Un dels grans exemples són les revistes on la gran majoria de les famoses les retoquen perquè sembli més perfecte.

Però perquè ens fem ara la pregunta de si ha mort la fotografia? Perquè "manipulem la imatge?" Jo crec que sempre una foto s'ha pogut "manipular" partint que la persona o fotograf que fa la foto, ens mostra només el seu punt de vista, i part tant abans en certa manera també estavem "manipulant" aquesta imatge.

Per tant jo penso que la fotografia encara segueix sent fotografia per molt que una persona la pugi "manipular", a travès de l'ordinador i utilitzant les noves tecnologies. Penso que encara queda bastant temps perquè pugui viure la fotografia. Per tant i per acabar dir que la fotografia encara no ha mort.

Prova del funcionament del blog

Doncs bueno, desprès de tants i tants intents per poder escriure en el blog (penso que és és fàcil un fotolog) doncs aquí va el meu blog, espero que us agradi i en pogueu disfrutar molt d'aquest nou blog de Na Carla.

Moltes gràcies