Laguna Beach en mons virtuals?

La serie de gran èxit de la MTV, Laguna Beach aviat anunciarà que arribarà en el móns virtuals.

Laguna Beach seria com un Gran Hermano, però real, es a dir, la cadena MTV va triar a una sèrie de personatges rics del condat de Orange County de California, on les càmeres tenien que seguir als protagonistes, per veure que feien aquests nens de papà, quines eren les seves aficions,etc. Molts d'ells semblaven trets de pel·l´ciules americanes, ja que tots eren ben guapos i ben broncejats; doncs la serie va arribar a tal extrem que fins i tot els propis protagonistes han fet ja vàries temporades, i s'han centrat en la gran protagonista d'èxit Lauren Conrad, per fer un altra sèrie pero només d'ella, The Hills.

Tot i així Laguna Beach tal i com ha dit el responsable de la cadena "El canal tiene previsto lanzar esta semana Virtual Laguna Beach, una comunidad en Internet con la que los seguidores de la serie podrán convertirse en niños pijos californianos, al menos en la red. “Ya no sólo se podrá ver la MTV, ahora se podrá vivir la MTV”".

Per tant esperem doncs fins a quin punt les series americanes arriben a ser tant reals que ja introdueixen en els móns virtuals i tú pots ser la pròpia estrella.

L'adeu de Valentino

Si de bones a primeres anomeno el nom de Valentino Garavani, segurament molta gent no sabrà de qui estem parlant, segurament que tohom pensarà un escriptor, un polític, un esportista, però ningú caurà en el gran dissenyador Valentino, com la seva pròpia marca indica. Ell ens ha deixat dins el món de la moda, a lúltima desfilada de l'alta costura de París va enunciar definitivament la seva retirada dins d'aquest món, on van ser invitades totes les muses del llarg de la seva trajectoria, la model Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Lucy Liu, la gran model i musa española del dissenyador Nati Abascal, entre d'altres.

Cal recordar que Valentino és va fer famós per el seus vestits de gala vermells, entre d'altres models i com no podia ser menys en la seva última despedida, totes les models van acabar desfilant amb el seu vermell de la marca italian. A partir d'ara qui portarà la imatge creativa de la marca? Continuarem tenint el vermell tan caracteritzat? Esperem per al bé de la moda que el seu successor, sàpiga tirar endevant la firma, ja que Valentino ha deixat un gran nivell i la pugui tirar endevant com han fet altres dissenyadors com Karl Lagerfeld amb Chanel o Marc Jacobs amb Louis Vuitton.

Exposició de David Armengol

David Armengol, va venir a fer una xerrada sobre quina era la seva funció com a comissari, i així amb aquesta xerrada també ens va dir que podreim acabar de redefinir els nostres projectes. Personalemtn en l'apartat de projectes no em va servir massa perquè ja teniem el projecte bastant redefinit. Tot i així crec que el que ens va explicar tampoc ens servia massa per al treball.

Per altra banda em va cridar l'atenció la feina que estava fent la d'un comissari, una feina desconeguda per mi, i em sembla per a la resta dels meus companys; em va cridar l'atenció el tipus de feina que feia, era com revisar les exposicions que tot estiguès en ordre, ben distribuïda i organitzada. També ell mateix ha fet algunes de les exposicions tal i com ens va ensenyar en el seu power point, ja que ell va estuidar Història de l'art.

Tot i així considero que va ser més una exposició per donar a conèixer la seva feina que no pas per ajudar-nos en els nostres treballs, o per el menys des de el meu punt de vista.

La música electrònica

Actualment la música electrònica va agafant cada vegada, més protagonisme dins el món musical. Amb això no estic dient que l'altre música no està desapareixent, però si que no va tenint tant protagonisme, segurament perquè actualment ja el boom d'aquest tipus de música. Personalment i com a persona que tinc a prop meu que fa música electrònica, penso que la podem considerar com a art. Més d'una vegada he vist com s'ha creat una cançò a travès d'ordinador, perquè dies més tard i fins i tot mesos, acabi sonant per la ràdio o en grans discoteques com el Divino o Pacha d'Ibiza, entre d'altres. Cada part de la cançò està pensada, cada segon, perquè s'hi posa aquest so i no l'altre. Segurament és molt més fàcil pensar que no és música, que només és música els cantaautors i quatre persones més, però jo ho considero tot art; qualsevol cosa artística i minimament amb una mica de sentit ho podem considerar-ho.

Un dels grans Cd's i amb el qual tot està fet amb música electrònica és Gorillaz o Daft Punk, sorgit els dos als anys 90, on durant aquest temps va començar a agafar més relevància.

Per tant i des de aquí als no gaire amants d'aquest estil de música us animo a escoltar-la des d'un altre punt de vista, ja que moltes vegades els compositors tarden mesos en realitzar la seva pròpia cançò de 5 minuts. I us anomeno un gran dj per poder escoltar, Dj FerryB.

http://www.ferryb.com/

Art Sonor

John Cage és el que podriem dir el gran rei de Art sonor, tot i que amb el nom de la seva obra pot crear una controversia, ja que amb la seva obra 3'44, va fer una obra totalment amb blanc (la fotografía de la partitura). És mes aquesta obra en blanc ha arribat a ser representada per més d'una persona. Personalment crec que és una mica "freak", al fer una obra en blanc, i més "freak" és aquell que la vagi representant. Així també però podem arribar a veure fins a on arriba tot el que considerem art, i on poden arribar les persones a considerar-ho.

Tot i així no cal dir que quan vaig sentir la obra de Cage en l'exposició em vaig quedar un moment paralitzada, pensant a on aniriem a parar.

Visualització de la informació

Entenem per visualització de la informació, tota aquella informació que la trasnformem amb coneixaments. Crec que hem de fer una bona visualització mental de les coses, i per a poder-ho realitzar hem de simplificar la informació i tenir-la molt ben ordenada.

Crec que una de les coses més senzilles que tenim per a poder visualitzar la informació és a partir de colors, esquemes, informació simplificada i algun que altre dibuix esquematitzat.

Un dels exemples que és té més en comptes a la visualització de la informació són les pàgines web, ja que si veiem molts informació, i a sobre sense esquematitzada el que arribem a fer és canviar de pàgina, ja que trobem que hi ha una sobredossis d'informació, i per tant el que fem és buscar una altra web. Per tant podem veure com cada vegada més la visualització de la informació va prenent més rellevancia sobretot en els mons audiovisuals

Patologies amb noves tecnologies

Amb el sorgiment de les noves tecnologies també hi ha el sorgiment de les noves patologies, es a dir, que comencem a tenir certs problemes degut a l' estar molta estona davant l'ordinador, jugant amb la Play o la Wii (a partir d'aquí ja tenim la "Wiititis"), o estar amb l'Ipod o la Blackberry. Per tant al ritme que anem amb el sorgiment de cada nova tecnolgia anirà apareixent algun que altre malestar.

Això passa per al fet d'estar moltes hores fent el mateix moviment, com en el cas de la Wii o del teclat del ordinador; tot i així no només et pots fer tendinitis amb les noves tecnologies. Jo m'enrecordo de quan era petita i feia atletisme molta gent tenia tendinitis a causa d'un sobreesforç, per tant això ja fa temps que existeix i crec que no hauriem d'exagerar tant. També és cert que tot és bo si és tenen uns límits, però posem el cas d'una secreatira que ha d'estar tot el dia davant l'ordinador teclejant, que ha de fer la dona? Posar un robot perquè faci la seva feina? Per tant crec que estem arribant a un punt on tot és neagtiu per a nosaltres, jo crec que nomé és negatiu quan hi ha un excès de les coses, com per exemple jugar 24 hores a la Wii.

Mireu l'exenple d'aquestes dues personetes grans jugant a la Wii !! Què moderns !!

Mons virtuals

Jo no entenc massa d' aquests móns virtuals que van sorgint, però per el que he entès, veig que els mons virtuals arriben a ser una vida paral·lela del món en que tots vivim, crec que el programa que van esmantar en l' exposició és deia Second Life, com no hi entenc massa m'agraderia probar de que va tot aquest món, per veure si és tal com diuen, ja que això fa que molt gent és vagi aiïllant del món en què vivim per anar a viure en aquesta Second Life. Realment ho trobo una mica surrealista, perquè si el que volen es evadir els problemes crec que només fanyt que aïllar-los, però els problemes hi continuen sent. També molta gent vol intentar fer el que no s'atrabeix fer en aquesta vida, per tant també trobo que no és massa positiu.

Per altra banda je trobat per internet que també hi han famosos en aquesta Second Life, hi d'aquí bé la fotografia triada, la cantant Avril Lavigne. En l'exposició vaig sentir com també tocaven els U2, o com també és donaven a conèixer els anunciants. Llavors hem pregunto fins on anirem a parar si en la vida paral·lela s'està convertint igual o segons diuen millor? Crec com he dit abans que és bastant negatiu ja que això fa que ens aïllem i que per tant ens tanquem en nosaltres mateixos.