Patologies amb noves tecnologies

Amb el sorgiment de les noves tecnologies també hi ha el sorgiment de les noves patologies, es a dir, que comencem a tenir certs problemes degut a l' estar molta estona davant l'ordinador, jugant amb la Play o la Wii (a partir d'aquí ja tenim la "Wiititis"), o estar amb l'Ipod o la Blackberry. Per tant al ritme que anem amb el sorgiment de cada nova tecnolgia anirà apareixent algun que altre malestar.

Això passa per al fet d'estar moltes hores fent el mateix moviment, com en el cas de la Wii o del teclat del ordinador; tot i així no només et pots fer tendinitis amb les noves tecnologies. Jo m'enrecordo de quan era petita i feia atletisme molta gent tenia tendinitis a causa d'un sobreesforç, per tant això ja fa temps que existeix i crec que no hauriem d'exagerar tant. També és cert que tot és bo si és tenen uns límits, però posem el cas d'una secreatira que ha d'estar tot el dia davant l'ordinador teclejant, que ha de fer la dona? Posar un robot perquè faci la seva feina? Per tant crec que estem arribant a un punt on tot és neagtiu per a nosaltres, jo crec que nomé és negatiu quan hi ha un excès de les coses, com per exemple jugar 24 hores a la Wii.

Mireu l'exenple d'aquestes dues personetes grans jugant a la Wii !! Què moderns !!

Mons virtuals

Jo no entenc massa d' aquests móns virtuals que van sorgint, però per el que he entès, veig que els mons virtuals arriben a ser una vida paral·lela del món en que tots vivim, crec que el programa que van esmantar en l' exposició és deia Second Life, com no hi entenc massa m'agraderia probar de que va tot aquest món, per veure si és tal com diuen, ja que això fa que molt gent és vagi aiïllant del món en què vivim per anar a viure en aquesta Second Life. Realment ho trobo una mica surrealista, perquè si el que volen es evadir els problemes crec que només fanyt que aïllar-los, però els problemes hi continuen sent. També molta gent vol intentar fer el que no s'atrabeix fer en aquesta vida, per tant també trobo que no és massa positiu.

Per altra banda je trobat per internet que també hi han famosos en aquesta Second Life, hi d'aquí bé la fotografia triada, la cantant Avril Lavigne. En l'exposició vaig sentir com també tocaven els U2, o com també és donaven a conèixer els anunciants. Llavors hem pregunto fins on anirem a parar si en la vida paral·lela s'està convertint igual o segons diuen millor? Crec com he dit abans que és bastant negatiu ja que això fa que ens aïllem i que per tant ens tanquem en nosaltres mateixos.